Per David Antón
Fa només poques hores que Ses Majestats han emprés el viatge de tornada cap al llunyà Orient i a mi també m’agradaria parlar-vos d’un altre viatge, a la millor més proper, però igualment amb una triple vessant. Bé, no en faré cap espòiler i començaré pel principi.
Malgrat no ser una de les destinacions amb què prèviament l’EOI d’Oriola tenia contacte per a dur a terme aquest tipus d’estada Erasmus+, gràcies a l’esforç i perseverança dels nostres coordinadors del projecte, finalment vam establir un nou centre d’acollida: la universitat Ludwig-Maximilians-Universität de Munic. Aquesta institució és una de les més prestigioses d’Alemanya, i inclús d’Europa, i entre els seus estudiants compta des de premis Nobel fins a papes: Benet XVI va ser-ne alumne i professor. Tanmateix, aquest lloc emblemàtic és igualment conegut per haver sigut seu del grup antinazi Rosa Blanca l’any 1943. Segurament si heu vist la pel·lícula Sophie Scholl: Els últims dies sabreu de què parle.
Però no ens desviem i continuem amb la meua experiència Erasmus+. Dins de la LMU, la primera part de la meua estada començarà concretament a l’Institut für Romanische Philologie l’alumnat del qual es prepara per a esdevindre filòlegs, traductors, lingüistes i hispanistes, entre d’altres, però no només! Aquest institut també acull la docència d’altres llengües romàniques com ara l’italià, el portugués i, -ves per on!- també el català (valencià).
Al caliu dels seus docents (Fabián, Iván, Carlos i Montserrat) vaig poder visitar classes més teòriques sobre l’idioma, cultura i civilització de la llengua objecte d’estudi, com d’altres més dinàmiques i comunicatives. He de dir que, sorprenentment, un dels cursos més nombrós amb què vaig treballar va ser el curs de català: un grup heterogeni i de diferents procedències, amb motivacions i inquietuds ben diverses i, sobretot, moltes ganes de participar i practicar els continguts apresos durant les classes.
Tant en les classes de castellà com en les de català, poguí exposar-los una presentació sobre l’EOI d’Oriola i la nostra regió. Per als alumnes d’espanyol va resultar molt interessant atés que, justament aquella setmana, ells estaven estudiant la Comunitat Valenciana en el seu mòdul de cultura espanyola. Igualment, per al grup de català resultà molt enriquidor poder identificar les diferències i contrastos lingüístics entre el meu valencià i la varietat de català a què estaven acostumats quan escolten la seua professora Montserrat.
La segona part de la meua estada es desenvolupà a l’Sprachenzentrum (Centre d’idiomes). Aquest organisme s’encarrega d’administrar els cursos de llengües per a alumnat no pertanyent a les facultats pròpiament lingüístiques, és a dir, per a alumnat de les facultats de Dret, Medicina o Enginyeries, per posar-ne algun exemple. En aquests cursos em va cridar l’atenció que, tot i que, òbviament, explicaven aspectes teòrics, es posava molt més d’èmfasi en la part pràctica de l’aprenentatge. Se centraven especialment en l’enfocament comunicatiu, que l’alumnat fora capaç d’entendre i expressar-se en la llengua estudiada. Que no és justament l’objectiu de les nostres classes a l’escola oficial d’idiomes? D’entre l’ampli ventall de cursos oferits pel departament d’Espanyol, coordinat per María Victoria Rojas, voldria esmentar, a banda dels eminentment lingüístics, aquells en què els alumnes posaven en acció tot allò que aprenen d’una manera més activa. En concret, dos grups em resultaren especialment atractius: Español B1.1 – Técnicas para conversar y discutir (on al llarg de cada sessió, la professora Ana Navarro plantejava un tema diferent i l’alumnat rep materials i estratègies per a la pràctica oral) i Español B1.2 – Poner en acción vocabulario, pronunciación y gramática haciendo teatro (on al llarg de 10 sessions l’alumnat ha d’escriure, dissenyar i crear la seua pròpia obra de teatre per a poder representar-la al final del semestre, és a dir, a les acaballes d’aquest mes de gener de 2024).
Un altre aspecte del Centre d’idiomes que també és menester ressenyar és el programa FLIP – Flexible Language-Learning Individualised Programme. Com el seu nom indica, es tracta d’un programa flexible, donat que es desenvolupa en línia mitjançant la plataforma Moodel (com el nostre Aules) i individualitzat, en què cada participant té garantides un nombre de sessions (presencials o virtuals) de monitorització de l’aprenentatge per a avaluar el procés d’adquisició de la llengua.
Per últim, o això pensava jo en aquell moment, la tercera part de la meua estada va estar dedicada a l’assistència al seminari Multi-Words Units in Multilingual Learners, organitzat per l’Insititut für Romanische Philologie. Mitjançant una combinació de ponències i tallers, els i les assistents vam rebre pràctiques recomanacions útils tant a l’hora d’ensenyar com d’aprendre nou vocabulari i noves expressions idiomàtiques en un idioma estranger. Com en la majoria d’esdeveniments d’aquest tipus, va ser molt enriquidor poder conéixer nous i noves docents de llengües amb qui poder intercanviar experiències i impressions sobre la nostra professió i la forma de dur-la a terme en els nostres respectius països d’origen.
El seminari acabà el divendres de vesprada mentre pels finestrals del Philologicum contemplàvem una lleugera neu que, dolçament, començava a caure. A tots ens semblava una imatge molt apropiada per a ser dia 1 de desembre, primer dia d’advent. Tal vegada podríem pegar una volteta pels mercadets de Nadal, famosos arreu d’Alemanya, beure un got de vi calent, gaudir d’eixa estampa pre-nadalenca… El que no sabíem encara eren les conseqüències que aquesta nevada portaria l’endemà. Però, bé, eixa ja és una altra història!
Erasmus+ EOI Orihuela: Bagaje en tu Equipaje 